Resultats de la cerca frase exacta: 26

Diccionari de la llengua catalana
11. complexió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació, en una proporció determinada, dels elements que constitueixen la natura física d'un individu. Complexió biliosa, sanguínia, limfàtica. Complexió feble, delicada. Complexió robusta. Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot en [...]
12. al·literació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts. En psiq., disfràsia en què el pacient empra amb freqüència mots que comencen amb el mateix so, generalment consonàntic. [...]
13. recursiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden [...]
14. homeotelèuton
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terminació igual dels membres d'un període, sia un conjunt de mots amb la mateixa síl·laba, sia un conjunt de frases amb la mateixa paraula. Error de còpia consistent a ometre o repetir un fragment de text situat entre dues síl·labes o dues paraules iguals. [...]
15. ter
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posposat a un número d'ordre, indica que és el tercer de tres números iguals. El número 7 ter. En un fragment musical o en un text teatral, indica que el fragment expressat just abans d'aquesta indicació s'ha de repetir una tercera vegada.  [...]
16. concatenació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de concatenar; l'efecte. concatenació de proposicions Sèrie de proposicions en què el darrer dels termes de l'una esdevé el primer terme de la següent. Figura retòrica que consisteix a repetir l'últim mot o els últims mots d'una clàusula o d [...]
17. gradació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nivells de les classes socials. Figura retòrica que consisteix a repetir en el discurs mots o sintagmes en escala ascendent o clímax, o en escala descendent o anticlímax. [...]
18. repetició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de repetir o de repetir-se; l'efecte. La repetició d'un mot. Figura retòrica bàsica que consisteix en la repetició, per èmfasi, de mots o de grups de mots. Fragment d'una peça musical que es torna a tocar. Mecanisme o dispositiu dels rellotges que fa que [...]
19. florejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una planta, florir. Aquest arbre floreja per tal temps. Les plantes d'un indret, estar en flor. Adornar, guarnir, amb flors pintades, esculpides, etc. Ornar (una melodia) amb notes suplementàries. A la guitarra, repetir (una figura musical) d'una manera contínua tocada amb tres dits [...]
20. anàfora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot al començament de successives clàusules o versos. Referència ulterior de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs. Element lingüístic que s'interpreta [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>